comment 0

Vaga general al país sense sindicats

De tant en tant, la Barcelona més rebel sorgeix entre les esquerdes dels vidres de ciutat aparador en que es va convertir després de 32 anys de governs del PSC. I el passat dijous 29 de març va ser un d’aquest dies. 800.000 persones segons els sindicats i 80.000 segons la Guàrdia Urbana van omplir els prinicipals carrers de la ciutat per protestar contra la reforma laboral impulsada pel govern de l’Estat  i recolzada pels partits governants a Catalunya, Convergència i Unió. Més enllà de la manifestació, l’aturada va ser secundada pel 82% dels treballadors i treballadores segons les centrals sindicals i per un 22% segons Foment del Treball.

1

El centre de les protestes van ser els carrer més cèntrics de la capital, com Pau Claris, Balmes, la Rambla de Catalunya, però sobre tot el Passeig de Gràcia, pel que era impossible moure’s degut a la gran quantitat de gent concentrada. L’avinguda que acull les oficines principals de molts bancs i la Borsa va substituir el seu ambient habitual per la protesta i la reivindicació. Molts local van aparèixer amb escombraries a la porta, vidres trencats ou pintades contra el capitalisme. Al llarg del Passeig, barrejats entre les senyeres dels sindicats i dels partits de l’esquerra catalana, destacaven els uniformes vermells del bombers, les bates blanques del personal sanitari o les samarretes grogues de les plataformes per l’ensenyament públic, alguns dels col·lectius més afectats per les retallades del govern de CiU.

I a més de per protestar contra la reforma laboral, la manifestació va servir per posar de manifest que Catalunya no hi ha sindicats propis potents, al contrari que Galícia i Euskadi. Les senyeres de CC.OO, UGT, CNT i CGT van copar els carrer, i només una discreta comitiva de la CSC-Intersindical va servir de testimoni de que hi ha vida més enllà de les centrals estatals. Les darreres eleccions sindicals mostren un domini absolut de CC.OO i UGT, que acaparen més del 85% de la representació, seguits de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), amb gairebé el 4%, i de la CG T, que no arriba al 2%. La CSC-Intersindical, la Intersindical Obrera de Catalunya (IAC) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS) apleguen 570 delegats sindical, l’1% del total de Catalunya.

Una de les raons que expliquen aquesta realitat és l’origen de bona part de la classe treballadora de Catalunya, procedent de Andalusia, Extremadura o Galícia, segons apunta Breogán Valcárcel, politòleg gallec que va treballar uns anys a la fundació AMIC, lligada a UGT-Catalunya, i tot i que mai va militar al sindicat, sí que coneix de prop la realitat de la central sindical que acull a la majoria dels quadres sindicals del nacionalisme. Un d’ells és Camil Ros, secretari d’Acció Sindical i militant d’ERC. Per al dirigent sindical el catalanisme es va centrar ” en la cultura i la senyera”  i no en el moviment obrer al llarg de la construcció de antifranquisme, i durant els 70 i els 80 tampoc es va el voler prioritzar com a àmbit d’actuació del nacionalisme. “No va haver hi voluntat”, remarca. Una visió que comparteix el vigués Rafael Castro, delegat sindical de la CGT a Girona, qui recorda el pacte del les elits polítiques i econòmiques de Catalunya amb Madrid.

Avui la UGT aplega bona part del sindicalisme nacionalista, i varis secretaris comarcals són militants d’ERC. Una situació que es produeix des de 1996, quan aquesta central va apostar per un sindicalisme plural i de col·laboració i no de confrontació amb el sindicalisme espanyol e amb l’objectiu de dotar de contingut social els discursos nacionals, en paraules de Ros. Tanmateix, la UGT no és l’única central on trobar nacionalistes. La CGT aplega sectors del independentisme anticapitalista, així com a l’esquerra espanyola externa a CC.OO  (a Catalunya molt lligada a ICV a l’antic PSUC) i l’anarcosindicalisme. Castro di trobar-se còmode allà on es treballa per a la unitat d’acció sindical, entenent-la com una eina al servei de les classes populars.

Incidents

Va ser a la part final de la manifestació de CGT i CNT on es van produir els incidenents més greus de la jornada de vaga a Barcelona. A les rodalies de la Plaça Catalunya i de la Plaça Urquinaona, en una zona on ja al matí es van viure moments de tensió entre alguns encaputxats d’una banda i els piquets sindicals i els Mossos d’Esquadra per l’altre. Al llançament de pedres i escombraries contra els furgons policials es va sumar la crema de contenidors i d’alguns locals comercials.
11
Les càrregues del Mossos no es van fer esperar. Les carreres van ser constants per la plaça i els carrers propers, on contrastava la fermesa del manifestants més veterans amb el nervis dels més joves i el desconcert de alguns turistes despitats que non tenien gaire clar què passava. El dia de vaga va acabar amb més de 70 persones detingudes, segons les dades proporcionades per la Generalitat de Catalunya.

Fotografies: @santijustel Galería Completa

Publicat originalment en gallec al blog Praza Catalunya, del diari digital Praza Pública

Deixar unha resposta

introduce os teu datos ou preme nunha das iconas:

Logotipo de WordPress.com

Estás a comentar desde a túa conta de WordPress.com. Sair / Cambiar )

Twitter picture

Estás a comentar desde a túa conta de Twitter. Sair / Cambiar )

Facebook photo

Estás a comentar desde a túa conta de Facebook. Sair / Cambiar )

Google+ photo

Estás a comentar desde a túa conta de Google+. Sair / Cambiar )

Conectando a %s